divendres, 22 de maig del 2009

Anàlisi semiòtic d’un anunci no sexista ( Huggies)



En aquest anunci podem observar diferents signes formats per un significat i un significant. El significant pot ser o bé una paraula, una imatge, la distribució, etc. I el significat és el concepte mental evocat pel significant. Aquesta unió entre significat i significant crea el signe, el vehicle bàsic de significat en un llenguatge. Aquest llenguatge pot ser escrit, audiovisual, jeràrquic... El signe, el qual està format pels dos elements ja esmentats, ens remet al referent mitjançant un procés de significació, pel qual interconectem el signe amb una realitat externa.

En l’anunci podem identificar múltiples signes com el llenguatge, que està format per un significant ( alfabet occidental) i un significat ( semàntica). Un altre signe a remarcar seria la marca de bolquers, el significant del qual seria la paraula Huggies i el significat esdevindria la idea que tenen els consumidors d’aquesta marca. En el cas del signe de l’anunci, el significant seria la distribució i la jerarquització pel qual es distribueix i el significat serien les relacions d’importància de les diferents idees que transmet. Els colors com a signe estan formats per un significant que és l’aparença visual i un significat que és allò que associem a aquesta gamma de colors. El signe de les imatges seria la combinació d’un significat de felicitat, cares somrients, i un significant que és la transmissió gràfica d’aquesta peça visual. Tot i que haguem esmentat varis signes, hi ha molts altres que es podrien identificar.

A l’hora de parlar d’elements connotatius ens hauríem de referir al significat associat a un suport físic que és al que es refereixen les denotacions. En canvi, quan ens referim al significant estem relacionant el suport físic i totes les idees que s’hi relacionen (elements connotatius).

El signe d’aquest anunci que forma part de l’imaginari col·lectiu i que per tant, esdevé el mite més clar i evident és la idea de la família feliç; on la desigualtat entre sexes no existeix, degut a què tant la dona com l’home es dediquen al nen. La idea de natalitat també apareix com un mite relacionat amb l’esperança de futur. Aquest mite només és vàlid en el món occidental ja que hi ha zones on la cura del nadó és exclusiva per les dones.

Per acabar definim el referent com tota la realitat externa que plasma l'anunci. En aquest es refereix al concepte de família feliç, el qual malgrat rebi una quantitat de noms il·limitats, mai no deixarà de designar la mateixa idea.

dilluns, 27 d’abril del 2009

Sergi Garcia Martin

divendres, 24 d’abril del 2009

dijous, 23 d’abril del 2009

dimarts, 31 de març del 2009

Tercer model de Schramm


La fundación de ayuda contra la drogaadicción (FAD) actua com a font informativa i transmet la noticia o tema al descodificador, que en aquest cas es tracta de l’agencia Sra. Rushmore. Aquesta rep el tema que consisteix en conscienciar als consumidors davant de les drogues i les seves conseqüències que poden causar. Un cop descodificat, és a dir, que ha analitzat el què vol la font, procedeix a extreure’n unes conclusions per tal de codificar un nou missatge que anirà destinat al gran públic.
L’agencia codifica el tema en forma d’anunci gràfic amb una realitat, idioma i llenguatge determinat per tal que aquest sigui rebut i entès pel major nombre de receptors.
El missatge enviat a més d’expressar amb el text també transmet a partir del to usat, el qual el podríem considerar contundent per una part, però en la imatge dóna una sensació més d’innocència. Els colors també són importants;el text que apareix a dalt està escrit en color negre, la qual cosa dóna un caràcter de serietat al text, però en canvi en el dibuix hi ha molts colors, fet que dóna contrast a la peça. Finalment, cal destacar la tipografia utilitzada ja que segons els lloc on es troba aporta uns valors determinats.
La peça gràfica arriba a un públic massiu, el qual està dividit en diversos grups segons el seu camp d’experiència, és a dir, dins del públic ens trobem amb un grup que són els drogoaddictes, un altre que són els joves que es troben en plena adolescència i finalment podríem nombrar a les persones adultes que ja han superat la fase de decidir si consumeixen o no drogues. Tots aquests grups estan influenciats per uns líders opinió, creant així un macro context. En el cas del primer grup, el líder d’opinió podria ser un cantant famós que consumeix en excés; en el grup dels adolescents hi trobaríem els pares o persones més adultes que els aconsellen favorablement; i per últim, en el grup dels adults se’ns fa més difícil determinar un líder d’opinió.
Cada un d’aquests grups el conformen receptors individuals, els quals descodifiquen, interpreten i codifiquen de manera individual, creant així un micro context dins del macro context anomenat abans, que en aquest cas seria el grup on es troben.
Els diferents grups generen una opinió pública, diferenciada segons el grup al que pertanyin, aquesta opinió serveix per retroalimentar a l’agencia a partir dels resultats obtinguts. I d’aquesta manera es dóna un feedback entre la campanya empleada per l’agència i el públic. La resposta pot ser negativa, si el consum no disminueix; però si es dóna el cas contrari, els objectius de l’anunci s’hauran complert.